diumenge, 12 de març de 2017

Un clàssic, el Titànic



Aquest curs hem començat la flauta i ens encanta! 
Després de descobrir la melodia de Star Wars de John Williams ens hem passat a un clàssic: el Titànic.
 
La història d’aquest vaixell ja l’haureu escoltat infinitat de vegades, però continua sent una espècie de seductora figura mítica. Situat en les profunditats marines, a més de quatre mil metres sota l’aigua, no va ser fins a setanta tres anys més tard del seu enfonsament que un grup de científics i investigadors van treure a la llum les primeres imatges del gran transatlàntic. Gràcies a aquest descobriment tant significatiu s’ha avançat molt en la tecnologia oceanogràfica submarina. La qual ens ha permès recuperar més de sis mil objectes de bord. Actualment, les peces són exposades a museus i es pot visitar la zona afectada gràcies a petits viatges amb submergible.
Però no penseu que la tràgica història del Titànic es queda aquí. El majestuós vaixell tenia dos germans bessons, els transatlàntics Olympic i Britannic, que curosament van acabar patint la mateixa sort. Durant l’època de construcció, al s.XX, els tres vaixells ja van ser titllats per la desgracia. El tràgic final del Titànic i del Olympic està clarament documentat. No obstant, van haver de passar més de setanta anys abans de que Jeaques Cousteau i el seu equip d’intrèpids exploradors submarins revelessin què passava el 21 de novembre del 1975, quan el Britannic va explorar misteriosament en el Mediterrani oriental. 
Alguns investigadors creuen que el mar mai ens acabarà de revelar el misteri i la veritat dels tres vaixells germans.  
Us deixem amb un vídeo tutorial de com tocar la meravellosa melodia que James Horner composa per la famosa pel·lícula al 1997. Guanyadora dels premis Òscar a la millor banda sonora de drama i un dels àlbums més venuts de tota la història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada